L'escultura en bronze de Benín, que va tenir el seu més alt grau de perfecció al segle XV, va ser emprada principalment per la decoració del palau reial, que contenia nombroses obres d'aquest material.
L'oba monopolitzava els materials més difícils d'obtenir, com ara l'or, els ullals d'elefant o el bronze.
L'Oba porta bandes d'abaloris sobre el pit nu, al qual s'adjunten mànigues d'abaloris; la seva faldilla està ornamentada amb caps de cocodrils.
La tècnica de la fosa a Benín va ser introduïda —segons la tradició — el segle XIII pel fill de l'oni o sobirà d'Ife, que va ensenyar als seus habitants l'art de la fosa del bronze a la cera perduda.
Més tard, l'any 1910 l'investigador alemany Leo Frobenius va realitzar una expedició a l'Àfrica amb el propòsit de recollir peces d'art africà per als museus del seu país.
Es tractava d'un tresor format per escultures de bronze i ivori, entre les quals destacaven caps de reis, figures de lleopard, campanes i una gran nombre de plaques amb alt relleu, totes elles realitzades amb sorprenent mestratge, amb la tècnica de la cera perduda.
Així, l'artista se sotmetia al bloc de fusta que posseïa per aconseguir la forma final de la seva obra.
Un altre motiu recorrent és La tríada real: mostra la figura de l'Oba al centre escortat per dos assistents, posant l'accent en el suport d'altres en els quals el rei ha de confiar per governar i exercir les seves funcions.
