L'Estat Lliure tenia també la seva bandera: la mateixa que havien portat l'Associació Internacional Africana i l'Associació Internacional del Congo: una estrella daurada sobre fons blau.
Quan l'Estat Lliure va ser reconegut per les potències europees, el 1885, una de les primeres mesures de Leopold va ser declarar propietat de l'estat tota la "terra vacant", és a dir, totes les terres no conreades, en les quals es trobaven els principals productes de valor: el vori i el cautxú.
L'estat es va dividir en catorze districtes, que al seu torn es dividien en zones.
Per refutar les acusacions de Williams, els principals funcionaris de l'Estat Lliure van publicar un informe que mostrava un panorama molt diferent.
El primer cens va ser realitzat el 1911, després del final de l'Estat Lliure.
No hi ha manera d'avaluar amb cert grau de credibilitat el nombre de víctimes durant l'existència de l'Estat Lliure.
Amb el temps, Morel trobaria un valuós aliat en la persona del cònsol britànic a l'Estat Lliure, Roger Casement.
L'agost d'aquell any, el monarca va assistir a París al congrés de l'Associació Geogràfica francesa, la qual cosa li va donar la idea de celebrar la seva pròpia conferència a Brussel·les.
L'ús de la chicotte va perdurar durant l'Administració belga del congo i no va ser abolit fins a 1959, tot just abans de la independència.
L'associació va guanyar aviat nombrosos adeptes tant als Estats Units com a Anglaterra, i va comptar amb la col·laboració de destacats intel·lectuals.
