Sir Joshua Reynolds, en els seus Discursos sobre l'art presentats a la Royal Academy of Arts entre 1769 i 1790, comentava: «La gran finalitat de l'art és despertar la imaginació...
O a criteris històrics basats en els períodes de la Història de l'Art, com la «pintura prehistòrica», la «pintura gòtica» i, en general, per a qualsevol període de la història de la pintura.
Coma tema, fou molt popular dins l'art occidental a partir del segle XVI; un exemple el trobem a La carnisseria de Joachim Beuckelaer.
Els gèneres artístics, a més d'un sistema de classificació temàtica de les obres, han servit com a referent dins la història de la pintura, i han influït en la tècnica, les dimensions, l'estil i l'expressió de les obres d'art.
Plini el vell relata que els artistes grecs dels segles anteriors eren molt destres en l'art del retrat i de la natura morta.
D'aquesta manera, les convencions artificials dels manieristes que havien dominat l'art durant gairebé un segle, ja no eren les més adequades.
Presenten els trets característics de l'art egipci, amb figures de perfil, en les que es tenia en compte la mida i d'aquesta manera es distingia el rang social del representat.
Així, l'aiguarràs dilueix l'oli i dissol la resina, i l'aigua dissol la goma i, una vegada dissolta, també es fa servir per diluir-la encara més.
L'església de la Contrareforma impulsà un tipus d'art religiós molt autèntic amb el que s'intentà contrarestar l'amenaça del protestantisme.
