Les actes del procés han influït en la lectura en clau feminista, donada a la segona meitat del segle XX, a la figura d'Artemisia Gentileschi.
A l'anàlisi efectuada del quadre més cèlebre d'Artemisia, el Degollament d'Holofernes dels Uffizi, Longhi va escriure: — Roberto Longhi, Gentileschi padre e figlia, 1916.
Artemisia i el seu marit es van instal·lar a Florència l'any 1614.
L'anàlisi psicològic que es llegeix entre línies, per comprendre la relació entre Artemisia dona i Artemisia pintora, acaba per utilitzar, com un leitmotiv, la relació, feta d'un afecte que troba difícil expressar-se i d'una rivalitat professional latent entre pare i filla.
Cinquanta anys més tard, el 1999, l'escriptora francesa Alexandra Lapierre afronta, de nou amb una novel·la, la fascinació enigmàtica de la vida d'Artemisia, i ho fa a partir d'un estudi extremadament escrupolós de la biografia i del context històric que li serveix de fons.
En un article del catàleg de l'exposició «Orazio e Artemisia Gentileschi» que va tenir lloc a Roma l'any 2001 (i després a Nova York) al Metropolitan Museum of Art, a l'any 2002, Judith W.
Artemisia, i més específicament el seu quadre Degollament d'Holofernes, són esmentats a l'obra de Wendy Wasserstein de l'any 1988 The Heidi Chronicles, on el personatge principal, Heidi imparteix classes sobre ella com a part del seu curs d'història de l'art sobre pintores.
