L'ús de la tècnica de datació per carboni-14 ha establert les dates de tres de les erupcions del Mont Tambora abans de l'erupció de 1815.
La majoria de les morts per l'erupció van ser de fam i malalties puix les conseqüències de l'erupció van arruïnar la productivitat agrícola de la regió local.
L'erupció de 1815, en l'Índex d'explosibilitat volcànica s'ha qualificat de nivell 7, l'única d'aquesta mena des de l'erupció del llac Taupo al voltant de l'any 180 aC.
L'erupció de 1815 va alliberar sofre a l'atmosfera, provocant anomalies del clima a nivell global.
L'explosió es va sentir a més de 2.000 quilòmetres de distància, a l'illa de Sumatra.
La població d'Indonèsia s'ha incrementat ràpidament des de l'erupció de 1815.
Tenia aproximadament 4 vegades l'energia de l'erupció del Krakatoa (1883), és a dir, que seria una explosió equivalent a 800 megatones.
A l'illa de Sumbawa hi hagueren 38.000 morts degudes a la inanició, i uns altres 10.000 morts a l'illa de Lombok per fam i malalties.
El nombre de morts fou d'almenys 71.000 persones que la situa com l'erupció més mortífera de la història, de les quals entre 11.000 i 12.000 persones van morir directament a causa de l'erupció; Es creu que la xifra de 92.000 víctimes mortals, que es dóna sovint, parteix de dades sobrevalorades.
L'illa de Sumbawa està flanquejada pel nord i pel sud per l'escorça oceànica.
