L'oïda és el sentit més desenvolupat dels cetacis, que són capaços de determinar sota l'aigua de quina direcció prové el so, una capacitat que no tenen els mamífers terrestres.
Tot i que l'anatomia del ronyó d'un cetaci pot consentir-li produir una orina molt concentrada, s'ha demostrat que això no passa.
L'aleta dorsal presenta formes i mides diverses en les diferents espècies de cetaci: pot ser amb forma de falç, triangular o arrodonida.
La pupil·la d'aquests animals els permet veure-hi tant a sota l'aigua com a l'aire, malgrat la important diferència de densitat que hi ha entre els dos ambients.
Els cetacis són capaços de romandre sota l'aigua sense respirar durant períodes de temps molt més llargs que els altres mamífers.
L'eco de retorn és rebut per la mandíbula, que transmet les vibracions a l'orella per mitjà d'una substància oliosa.
L'obertura de l'espiracle es produeix per l'acció de músculs voluntaris, per la qual cosa, a diferència de la resta de mamífers, els cetacis han de decidir quan respirar.
Els cetacis tenen papil·les gustatives a la llengua, tot i que en un nombre reduït en comparació amb els mamífers terrestres.
L'ús d'experiments efectuats amb sonar o les proves de nous explosius causen enormes danys als cetacis.
Molts cetacis es freguen o s'acaronen l'un a l'altre, utilitzant les aletes pectorals.
L'avarada pot ser individual, quan només hi ha un sol exemplar, o massiva, quan s'avara un grup sencer.
