El relleu de l'Oració de l'hort mostra l'escena del mont de les oliveres de Getsemaní.
L'escena s'atribueix a Donatello per la gran càrrega patètica i la narració sense escrúpols; la fosa correspondria al treball de Bertoldo, qui també deuria realitzar els genets del fons.
El Sant Enterrament és l'escena que ve a continuació de les dues precedents i està ambientada dins un clima de més serenitat.
Diversos personatges observen l'escena, molts d'ells soldats, i assisteixen impassibles al martiri; només alguns mostren una mica de dolor, entre ells una dona amb un plat a la mà i una altra que apareix mig amagada.
L'acció principal es du a terme en el centre d'un remolí de múltiples esdeveniments; Jesús és relegat en un racó de l'escena de Caifàs, però l'eloqüent gest del sacerdot permet la clara identificació de Jesús que, a més a més, porta una aurèola sobre el seu cap.
L'escena de la Pentecosta es troba al costat curt, orientat cap a l'est.
L'escena està composta d'una manera espectacular, i evidencia el martiri amb unes línies de força incidents; entre elles hi ha sant Llorenç, situat a la graella que crema, que mostra espasmes de dolor, i el botxí, seguint ordres, empeny amb un pal llarg acabat en una pinça amb la que subjectar el coll del pobre màrtir.
La Crucifixió és, amb el Davallament, el relleu més dramàtic de l'escena del púlpit.
Una gran diferència s'observa en l'escala vertical amb la que el cos de Crist és retirat de la creu.
