Més del 80% dels gens de l'ornitorinc són comuns als altres mamífers dels quals s'han seqüenciat els gens i l'estudi ha demostrat que l'ornitorinc fou la primera espècie en fer la transició del seu avantpassat semblant a un rèptil a un mamífer.
L'ornitorinc té una temperatura corporal mitjana d'uns 32 °C, que contrasta amb els 37 °C típics dels mamífers placentaris.
L'ornitorinc no sembla córrer un perill immediat d'extinció gràcies a les mesures de conservació, però podria sofrir a causa de la destrucció d'hàbitat provocada per embassaments, la irrigació, la contaminació, les xarxes i les trampes.
L'ornitorinc és carnívor; s'alimenta de cucs anèl·lids, larves d'insecte, gambes d'aigua dolça i yabbies (crancs de riu) que extreu del fons fluvial amb el musell o que caça mentre neda.
L'ornitorinc utilitza la cua com a magatzem de reserves de greix, una adaptació que també presenten animals com el diable de Tasmània, i les ovelles de cua grassa.
Les preses pertorbades generarien minúsculs corrents elèctrics amb les seves contraccions musculars que podrien ser detectats pels electroreceptors sensibles de l'ornitorinc.
L'ornitorinc també ha aparegut en cançons, com ara l'obra de Green Day Platypus (I Hate You) o la cançó Platypus de Mr.
L'ornitorinc és considerat generalment un animal nocturn i crepuscular, però alguns individus també són actius de dia, especialment si el cel està cobert.
